dijous, 30 d’octubre del 2014

Eriçó de roca.

-Nom científic: Paracentrotus lividus                          -Nom comú: eriçó de roca, erizo de mar común                                                                                                                                                                      rock sea-urchin                                                                                               



-Classificació: regne: Animalia, filum: Echinodermata, classe: Echinoidea, subclasse: Euechinoidea, ordre: Diadematidae, família: Echinidae, gènere: paracentrotus, espècie: P. lividus.

-Distribució i hàbitat: S'estén per tot el Mediterrani, fins a les Canàries, i al nord fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades.

-UICN: Espècie protegida, encara que en Espanya està fora de perill.

-Característiques: Té entre 4 o 5 centímetres d'alçada, amb la closca rodona i aplanada. Se'l reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes de fins a 3 o 4 centímetres de llarg. Pesa molt poc. S'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. És un animal molt tranquil que no interactúa amb la resta dels animals amb els que viu. Tant els mascles com les femelles són iguals. Els mascles alliberen els gàmetes al mar y la fecundació és externa.

-Curiositats: Les espines més petites són verinoses y poden produir lesions molt doloroses si les toquem.




Cranc de roca

Nom científinc: Pachygrapsus marmoratus Nom comú: cranc de roca, cangrejo corredor, Runner crab.
                          
Classificació: regne: Animalia fílum: Arthropoda classe: Malacostraca ordre: Decapoda família: Grapsidae gènere: Pachygrapsus espècie: P. marmoratus.
Distribució: es troba en les costes europees des de les illes Britániques fins al Mar Negre.
Hábitat: Aquest cranc habita a la zona rompent de penya-segats i costes rocoses. No sol habitar a més de 2 metres de profunditat, i viu entre les esquerdes de les roques. També se li pot trobar en ports.
UICN: preocupació menor.
Caracteristiques: la seva closca pot mesurar 4 centímetres de longitud de color verd oliva. els seus ulls sobresurten una mica del cos, les pinces són lleugerament desiguals i són més grans en el mascle que en la femella. Els quatre parells de potes estan proveïdes de pèls i estan adaptades a córrer i grimpar, però no a nedar. La part inferior del cos té un color pàl·lid. La seva alimentació es omnívora.L'època de reproducció varia segons el lloc on habita. A Espanya es reprodueixen al maig, però en el Mar Negre es reprodueixen al juliol.
Curiositats: normalment viuen tres anys.

Eriçó de mar comú

-Nom científic: Paracentrotus lividus  -Nom comú: eriçó de roca, erizo de mar comú rock sea-urchin                                                                                                                                                                                                   



-Classificació: regne: Animalia, filum: Echinodermata, classe: Echinoidea, subclasse: Euechinoidea, ordre: Diadematidae, família: Echinidae, gènere: paracentrotus, espècie: P. lividus.

-Distribució i hàbitat: S'estén per tot el Mediterrani, fins a les Canàries, i al nord fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades.

-UICN: Espècie protegida, encara que en Espanya està fora de perill.

-Característiques: Té entre 4 o 5 centímetres d'alçada, amb la closca rodona i aplanada. Se'l reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes de fins a 3 o 4 centímetres de llarg. Pesa molt poc. S'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. És un animal molt tranquil que no interactúa amb la resta dels animals amb els que viu. Tant els mascles com les femelles són iguals. Els mascles alliberen els gàmetes al mar y la fecundació és externa.

-Curiositats: Les espines més petites són verinoses y poden produir lesions molt doloroses si les toquem.




Cabot d'ortiga

-Nom comú: Cabot d'ortiga, Bucchichi's goby, Rasposo.                                 
-Nom científic:  Gobius bucchichi.

-Classificació: regne: Animalia, filum: Chordata, classe: Actinopterygii, ordre: Perciformes , família: Gobiidae, gènere: Gobius, espècie: Gobius bucchichi.

-Distribució: es troba a la zona atlàntica propera a l'estret de Gibraltar i el mar Mediterrani.

-Hábitat: habita en els fons sorrencs i rocosos litorals fins als 30 m de profunditat i amb una temperatura de l'aigua entre els 15 i els 24 ºC.

-UICN: sense perill.

-Característiques: el seu cos mesura 10cm de longitud total. La pell és mucosa i el protegeix dels tentacles urticants de les ortigues de mar o anemones. És de color marró clar i gris amb tons grocs i amb una taca gran i negra a la base dels pectorals. Té una taca negra allargada que travessa els ulls. S'alimenta de crustacis i larves d'invertebrats. Es camufla entre les esquerdes de les roques, es mou enganxat a les roques, per poder mantenir-se fermament fixat a terra tenen les aletes ventrals soldades. Assoleix la maduresa sexual en el primer any de vida i l'època de reproducció té lloc entre els mesos d'abril a agost.
-Curiositats: els ous els posa en petxines buides i buits de pedres, es refugia en els tentacles de la Anemonia Sulcata en cas de perill. El cos és cilíndric i comprimit al peduncle cabal. No són grans nedadors.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Anèmona de mar comú


-Nom científic: Anemonia viridis                    -Nom comú: anèmona de mar, anémona
                                                                              común, snakelocks anemone.

-Classificació: regne: Animalia, filum: Cnidaria, classe: Anthozoa, ordre: Actiniaria, família:  Actiniidae, gènere: Anemonia .

-Distribució i hàbitat: Es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. Acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades

-UICN: Sense perill, no amenaçada.


-Característiques: Té una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, la base és poc adhesiva i suctora, i té fins a 200 tentacles,al voltant de l'obertura bucal . Cos cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o roguenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anèmona,. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.

 La seva reproducció pot ser sexual o asexual i és ovípara.


-CuriositatsEntre els tentacles poden trobar-se organismes d'altres espècies.  Quan és molestada, segrega substàncies molt urticants que poden causar coentor més o menys greu a nivell cutani.

dijous, 16 d’octubre del 2014

La posidònia

-Nom científicPosidònia oceànica.                 -Nom comú: Posidònia, Posidonia, Posidonie.

-Classificació: regne: Plantae filum: Magnoliophyta classe: Liliopsida ordre; Alismatales família: Posidoniaceae gènere: posidonia espècie: P. oceànica.

-Distribució i hàbitat: Solament es troba a la Mar Mediterrània.

UICN: en procès de regressió.

-Catacterístiques: alçada: de 15cm a 2m d'altura, tipus de fulles: la fulla pot tenir 1,5m d'altura i 1cm d'amplada. 

-Curiositats: La posidònia actua de   barrera natural i molts dórganismes   viuen dins de praderes de posidònia. És molt important per la conservació de les  platjes.